viernes, 3 de febrero de 2017

A la recepció d'urgències no es pot condicionar l'atenció al pagament a persones sense tarja sanitària



Molt sovint rebem denuncies de cobrament per l’atenció sanitària a urgències a persones en situació de pobresa, residents al nostre país i sense tarjeta sanitària. En moltes d’elles l’atenció no arriba a produir-se ja que a la recepció se’ls comunica que l’atenció els serà cobrada i elles marxen
La nostra xarxa d’atenció sanitària pública que en els darrers anys es defineix com integrada, en aquest aspecte veiem que no és ni integrada ni “pública”. En algun centre la resposta a una d’aquestes persones a la recepció de urgències ha sigut: s’ha de cobrar, aquest centre no és públic! (H. De Sant Pau). Alguns cops acompanyada del ”ajut” vagi a Vall d’Hebró (H Clínic). Sabem que a fi de complir amb els compromisos nacionals i internacionals, el Departament de Salut ha fet un document de Declaració Responsable a omplir per la persona tractada a urgències, per el que el Cat Salut es fa càrrec de les despeses a Urgències d’aquells que no poden pagar. No hi ha justificació per a que als grans centres hospitalaris públics que atenen urgències a la nostra ciutat i que són 4, més els Centres d’Urgències d’Assistència Primària de cada districte, dels que no tenim informacions, no tinguin una “recepció” de tots els tipus d’eventualitats unificada.
No veiem justificació sanitària per aquest tipus d’actuacions al revés, sanitàriament són actuacions perilloses per a la salut individual i col·lectiva. Tampoc veiem justificacions socials. Si que hi ha algunes raons que van més enllà de la manca de empatia personal que es desprèn d’algunes de les àrees de recepció dels centres. Hi ha molta pressió assistencial amb grans cues de pacients a urgències que afavoreixen “llençar pilotes fora”.  Sobre tot hi ha o hi ha hagut a la Sanitat Pública i a Urgències una forma de treure profit [1] per part de les Mutualitats Patronals d’accidents i malalties laborals que les administracions dels centres han d’esforçar-se en reconèixer i cobrar però això no treu que al demanar assistència es doni una informació correcta i prioritzant en tot moment la persona i la necessitat per a la que es demana assistència i ajuda.
Creiem que els centres sanitaris públics han de col·laborar entre si i no competir i que les instruccions i informacions que difonen han de respondre a un servei universal i integrat


[1] Al 2010 van fer un superàvit de 5.000 milions http://blogs.publico.es/dominiopublico/3351/el-escandalo-de-las-mutuas-patronales/ 

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada